Uncategorized

En aquesta entrada adjunto el treball que he realitzat per la readaptació dels suports físics que vam realitzar en l’anterior entrega a un suport digita.

En el cas de la revista, he decidit emprar l’e–magazine, mantenint un cert grau de fidelitat amb el format de la revista impresa, així és que he mantingut el mateix format i retícula a més que el contingut és el mateix, l’únic que s’han reestructurat alguns elements per poder donar lloc a l’iconografia i altres elements interactius dins d’aquesta revista, els quals es poden veure en l’adjunt PDF que queden explicats en l’escrit final.

Pel que fa al díptic, he decidit adaptar-lo a un mailing que té com a característica que s’ha de fer “scroll” per veure tot el contingut, així és que les mides estàndard són (800x600px) com a base visible i finalment contant l’scroll el fan un document de (800×3000) l’estructura del document és completament diferent de la del díptic, però es manté la mateixa retícula i s’adapten tots els elements a aquesta nova estructuració. És a dir, els elements són els mateixos i representen els mateixos apartats però compten amb una estructuració un pèl diferent, a causa del canvi de format, així i tot es manté fidel el disseny juntament amb el contingut, que l’únic que hi canvia, són elements els quals s’han introduït com a interactius i text que no es veia present en el díptic com poden ser els apartats de preguntes informatives i el peu de l’estructura que és tenca amb la nota legal.

Error:

A l’atenció del grup Atlantis,

adjunt pot trobar una mostra, amb reticle i sense, de la proposta de revista en format .epub per dispositius mòbils.

Addicionalment hi ha també un díptic adaptat per ser enviat per correu electrònic (també amb i sense reticle).

Com poden observar, seguim l’estil visual i de continguts de la revista en format físic, però adaptat a un medi totalment diferent.

Espero que els agradi i seguim en contacte per tirar-ho endavant.

La versió digital que presento de la revista és la versió web d’espcriptori i en versió mòbil, a més del newsletters que arribarà als suscriptoris, com substitució del díptic.

Es mantenen tipografies i colors corporatius que representen la imatge de la revista. A més, el valor de mantenir tot el protagonisme a les imatges és visible en tot els formats.

El disseny minimalista queda reflectit en les versions digitals i continuem amb retícules basades en un únic component, el quadrat. Continúa sent la part esencial de la revista per qualsevol disseny.

Versió web escriptori (portada)

Versió web escriptori (secció)

Versió web escriptori (secció-acció de visualització d’imatges)

Versió web móbil (portada)

Versió web móbil (secció)

Versió newsletters

Apreciat grup Atlantis, tal com vam parlar adjunto la revista i el díptic plantejats, però aquesta vegada amb un format d’e–magazine per ser visualitzat principalment a tablets o similars. Aquest ens permet respectar gairebé al 100% la identitat de marca i no allunyar-nos dels formats i dissenys originals d’aquests. També podran veure la retícula superposada al disseny, la qual és una adaptació gairebé exacta de la utilitzada a la revista i al díptic.

Salut!

>>>>>>Revista

>>>>>>Díptic

Hola!

Aquí adjunto la meva proposta per l’interior de la revista. Aquesta va dirigida a un públic amb uns interesos intelectuals alts, busca una estètica i gaudeix de la bellesa de la natura, i sa la estima i la cuida.

El disseny de la revista es basa en un layout molt bàsic de 6 columnes, per poder obtenir uns resultats nets i unes línies clares que donin continuitat a la publicació.

Salut,

Illa Marqués

Estimat client. Et presento el disseny interior de la revista.

Com podem veure el meu disseny segueix bastant el de les portades a nivell estètic. Les retícules són les mateixes que a l’anterior pac i he modificat la tipografia i algun detallet més perquè trobo que quede més correcte d’aquesta manera. En el meu cas vull potenciar molt el nivell estètic i visual, així utilitzan imatges potens i amb colors molt saturats.

Espero que et sembli correcte. Anna:)

Hola a totes i tots,
seguint amb la meva temàtica de viatges a través dels tattoos i de disseny molt visual, plantejo un índex al que les imatges són les protagonistes perquè els/les usuaris/es tinguin ganes d’avançar.

A nivell croàtic faig un maridatge entre el negre –color de base– i un tó crema  –relacionat amb els continguts– pels destacats o les parts més importants dels titulars.

L’article té una petita indroducció i després es dedica una pàgina per cada ciutat/lloc a visitar. Com passa a l’índex, tot el protagonisme és per les imatges ja que és el principal reclam. Aquestes són les que trenquen l’estructura per aportant una mica d’aire fresc i per generar ritme i/o moviment. El text és important, però no tan protagonista.

Salut!

Egeria Magazine és una revista que tracta de complir diferents funcions. Per una banda funciona com a revista de viatges i per altra com a guía de viatge.

Aquesta revista mira de diferenciar-se de la resta de publicacions, de cridar l’atenció a la botiga i de transmetre els valors que aquesta representa a primer cop d’ull.

Busca atreure a un viatger experimentat, curiós, culte i exigent que no vol caure en trampes de turistes i vol viure i conèixer de la forma més genuïna cadascún dels seus destins.

L’estil de la portada és molt simple, impactant i busca cridar l’atenció dels ulls de l’usuari o client de la botiga on es ven aquesta revista. A partir del nom del destí i un fons fotogràfic impactant buscarà crear una imatge que et fagi venir ganes de viatjar-hi.

La tipografia emprada a tota la portada és la Montserrat. És una tipografia de Google fonts lliure sans serif i l’he triat ja que la seva construcció robusta em funciona molt bé per crear composicions tipogràfiques contundents i amb personalitat. He fet servir sempre la seva versió bold o black.

Al meu disseny he distribuït els elements jeràrquicament d’una manera simple i molt equilibrada per aconseguir una composició clara i directa. A la portada el “tema” de la revista és l’element més important, centrat i gran. El logotip de la revista queda a la part inferior en un segon plà. Amb això vull donar molta importància a la destinació que vertebra el contingut de cada número. No poso el número de la revista enlloc ja que conceptualment vull allunyar-me de l’aspecte de revista a l’ús. Aquesta revista funciona com a guia.

A la contraportada he treballat la composició en dues parts, superior i inferior. A la part superior presento quatre temes sobre la destinació del número que crec que són relevants per alguna raó. A la part inferior en dues columnes s’exposa una petita introducció al destí pensada per atreure i captivar al possible comprador.

El color de la meva composició està definit per la fotografia emprada com a fons, ja que la tipografia sempre serà blanca o negra. Treballo el color a cada portada per aconseguir un efecte de contrast.

Per aconseguir la continuïtat entre els diferents números faig servir l’estructura de la composició i l’estil de fotografia, que a partir d’una imatge del pais de destí tractada com a textura de fons contrasta molt amb el tema de cada número.

La revista Egeria Magazine es basa en el concepte de trobar-se a un mateix a través del viatge.  Parteix des de la idea de que el fet de viatjar no es tracta del que es visita o a on es va, sinó de les reflexions internes que un entorn estranger i completament diferent provoquen al viatger.

El disseny de la portada i la contraportada són un reflex de la identitat gràfica de la revista: minimalista, elegant, relaxada i equilibrada.

El contingut de la portada està limitat a l’essencial: el nom de la revista, el número d’edició i la destinació en la qual està centrada el número en concret.

El que es pretén amb aquest disseny és fer sentir al lector sensacions similars a les que li transmetran els continguts de la revista. S’ha optat per una composició molt senzilla per tal de no aclaparar al lector amb excessiva informació, reservant-se un toc de misteri i convidant-lo a obrir la revista, fullejar-la i donar un cop d’ull als continguts.

En cada portada s’han utilitzat imatges on l’element central és una carretera de la qual no se’n veu el final, per atrapar lectors que se sentin perduts o sense rumb en la seva vida i els pugui interessar els temes que tracta la revista.

El color de la marca és negre, i el número i títol del volum es troben dins d’un requadre també negre. Aquests dos elements, junt amb una imatge de fons, seran presents en tots els números de la revista i la dotaran d’una estètica reconeixible i cohesionada.